by juntsxgava | nov. 27, 2023 | Notícies
En el Dia internacional per a l’eliminació de la violència vers les dones, afirmem ben alt i clar que la lluita contra les violències masclistes és una lluita col·lectiva que necessita de tota la societat. Perquè les violències masclistes no són un fet aïllat ni privat. Perquè les violències masclistes són un dels principals problemes de seguretat pública que té el país. Perquè no són un problema de les dones. Són un problema de tota la societat.
En les darreres dècades hem viscut al nostre país un canvi profund en el rebuig social a aquesta violència estructural contra les dones. Per arribar fins aquí ha calgut posar nom a les diferents formes que adopta i assenyalar tots els àmbits en què es produeix. També ha estat fonamental que tant les dones com els homes aprenguéssim a identificar els fets que constitueixen violència masclista i, de manera cabdal, a responsabilitzar els agressors en lloc de culpabilitzar les dones que la pateixen per allò que han fet o no han fet.
Aquest canvi no s’ha produït perquè sí. Ha sigut fruit d’una intensa lluita feminista que ve de lluny, en l’àmbit social i comunitari, en l’àmbit laboral, en l’àmbit cultural o en l’àmbit esportiu, i que també ha guanyat un espai central a les institucions polítiques i les administracions públiques. S’hi destinen més recursos que mai per als serveis especialitzats d’atenció i recuperació de les dones i de les seves filles i fills.
Per això és inevitable que se’ns esgotin les paraules de condemna i que ens preguntem amb dolor: “per què no s’aturen les violències contra les dones?”, “per què no s’acaben els feminicidis?”, o “per què no deixen d’augmentar les denúncies?”.
Prenguem consciència que amb l’augment del rebuig social i la fermesa de la resposta institucional no n’hi ha prou. No afrontem un esprint sinó una carrera de fons. Tenim encara molt normalitzades actituds i comportaments masclistes de menyspreu, ridiculització, control o dominació envers les dones i els seus cossos. I massa sovint encara costa desprendre’s dels estereotips sobre les víctimes i sobre els agressors, dels dubtes sobre la intenció de la víctima o supervivent que denuncia la situació de violència i de la complicitat o camaraderia amb l’agressor.
Aquest estiu tothom ha pogut veure com un fet ocorregut davant les càmeres i difós arreu del món no era suficient per obtenir en un primer moment una reparació àgil a la violència viscuda. Tothom ha pogut veure igualment que, perquè això passés, ha estat necessari tot un clam social d’indignació davant la manca de diligència de qui tenia la responsabilitat d’actuar, d’aquells que van aplaudir unes excuses injustificables, dels que van pressionar o qüestionar la reacció de la víctima i dels que varen ser tous en els seus comunicats o van callar massa dies. Tothom ha pogut veure igualment que, amb el clam “#S’haAcabat”, les jugadores de futbol no denunciaven només aquests fets, sinó que posaven el focus en un conjunt de desigualtats que cal adreçar per garantir la no-repetició i per fer efectiva la igualtat.
Aquest és el pas que necessitem fer totes i tots cada dia per acabar amb les violències masclistes. El silenci i la inacció no són respostes neutrals, sinó que donen suport a l’agressor, a la impunitat i a la reproducció de les violències. Cal trencar tots els silencis i tenir un paper proactiu en la prevenció i la detecció. Totes i tots som observadores i observadors d’unes violències que pateixen moltes dones del nostre entorn (familiar, d’amistats, laboral, educatiu, grups de xarxes socials, espais d’oci, al transport públic o al carrer) per part d’homes del nostre mateix entorn.
Totes i tots podem evitar que es produeixi la violència intervenint i denunciant comportaments agressius, discriminacions i desigualtats. Podem contribuir a establir estàndards sobre què és acceptable i què no ho és en el nostre entorn, podem ajudar a reconèixer comentaris o comportaments intolerables, incloent-hi aquells discursos negacionistes de les violències masclistes, i empènyer així a superar les normes culturals patriarcals de la nostra societat. Podem cridar l’atenció sobre la situació de violència perquè s’aturi i exigir al nostre centre de treball, associació o espai d’oci que apliqui adequadament el protocol que està obligat a tenir.
Així mateix, totes i tots tenim també un paper cabdal en la resposta immediata després de la violència. Com a amiga o amic, familiar, company o companya de feina, veí o veïna, podem ajudar a qui ho està patint a identificar els indicis de la violència patida o dels factors de risc per la seva vida. És especialment important donar-li suport emocional, ajudar-la a superar la por, l’aïllament, la vergonya o el sentiment de culpabilitat que pot provocar la violència viscuda, assegurant-li que no és culpa seva, que som al seu costat i que la podem acompanyar als serveis especialitzats que es troben arreu del país o trucar al telèfon 900 900 120.
Les institucions polítiques del país —Generalitat de Catalunya, administracions locals i entitats municipalistes— ens comprometem a dedicar tots els esforços i recursos necessaris per garantir el dret de les dones a una vida lliure de violències masclistes. Sabem que hem treballat molt, però encara hem de fer-ho molt més: amb la diligència deguda, amb una resposta integral i amb polítiques públiques transformadores i valentes. Però, per erradicar les violències masclistes, és imprescindible la implicació de tothom. Cadascú i cadascuna de nosaltres podem ser agents de canvi. Aixequem totes les catifes, trenquem tots els silencis i tinguem totes les alertes activades per prevenir, detectar i reparar les violències contra les dones. Prenguem partit per aturar d’una vegada per totes la principal vulneració dels drets humans de les dones i per acabar amb el seu últim responsable: el patriarcat i la ideologia masclista que el sustenta.
by juntsxgava | març 9, 2022 | Notícies
L’impacte de la pandèmia a la salut mental ha estat un dels indicadors més rellevants del darrer any. Segons dades de l’ESCA (enquesta de salut de Catalunya) de 2020, el 13,7% de les dones de més de 15 anys pateixen depressió severa, enfront del 9,6% de l’any anterior.
El 10,6% dels nens i nenes d’entre 4 i 14 anys tenen força possibilitats de patir problemes de salut mental i que els casos de trastorn alimentari, així com les urgències psiquiàtriques en joves per l’intent d’autolesions i alteracions de conducta van augmentar un 21% en el decurs de la pandèmia.
El 10 d’octubre va ser el Dia Internacional de la Salut Mental, però això no va de recordar-ho un dia, cal pensar-hi tot l’any perquè ens hi juguem el benestar de moltes persones. La manca de prevenció en el camp de la salut mental, l’activitat pal·liativa, la discreta aposta per un abordatge comunitari i integral dels trastorns mentals, la manca de coordinació entre la disparitat de plans que intenten governar les polítiques d’actuació i les conseqüències de la pandèmia són aspectes crítics en el nivell de resposta davant els trastorns mentals.
Ens cal una aposta decidida per un model propi d’atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions. Des del Departament de Salut de la Generalitat s’ha anunciat un increment de 80 M €, un 17,5%, en el pressupost adreçat a potenciar estratègies que permetin actuar amb prevenció, més accessibles i proactives, enfocades a orientar la recuperació de les persones que pateixen aquestes malalties.
Esperem que sigui un primer pas per fer una aposta ferma en la lluita contra l’estigmatització de la salut mental, la inclusió social i la vida autòctona de les persones afectades.
by juntsxgava | març 7, 2022 | Notícies
En consonància amb el meu anterior escrit i el nostre compromís amb els gavanencs i gavanenques, el passat 10 de Febrer, jo mateix en representació de Junts per Gavà i els companys de Viladecans i Castelldefels, vam entrar per registre a l’AMB, a la Direcció de Serveis de Gestió i Administració del Transport, un escrit on demanàvem explicacions respecte a tot el succeït amb el traspàs de la gestió del bus metropolità al Baix Llobregat Sud. Doncs bé, ja tenim la resposta i, encara que previsible, voldria compartir, textualment, aquells aspectes més rellevants: «Al llarg del procés de posada en marxa del nou servei s’han produït ALGUNES incidències en la seva prestació», «L’impacte principal sobre el servei ha estat conseqüència del dèficit de manteniment i conservació de la flota objecte de la subrogació», «L’empresa operadora segueix treballant de forma intensa en les reparacions i manteniments de la flota actualment en servei, i en particular en l’execució d’un pla de REPARACIÓ I POSTA AL DIA DE LES RAMPES D’ACCÉS A PMRs per tal d’oferir un servei adequat a les persones amb dificultats d’accessibilitat», «També cal remarcar que la UTE Avanza Baix ha procedit a licitar, EN DATA 10 DE FEBRER, la compra de 89 vehicles nous que permetran renovar i modernitzar la flota de servei durant els propers mesos». Jutgeu vosaltres mateixos, però la resposta, lluny de reconèixer errors i assumir responsabilitats, denota manca d’empatia amb el problema, justificacions i improvisació absoluta a l’hora de prendre mesures. Aquest és el nivell!!
by juntsxgava | març 7, 2022 | Notícies
El passat 26 de Desembre es va produir el traspàs en la gestió del servei públic de transport urbà del Baix Llobregat Sud, arran del procés de licitació engegat per l’AMB i guanyat per l’operador Grupo Avanza. Val a dir que el nou operador és una empresa amb molt bagatge en el sector i àmplia experiència en serveis similars a d’altres ciutats espanyoles. Malgrat això, el canvi, que prometia millores a la xarxa del bus metropolità amb nous serveis, més freqüència de pas en algunes línies i modernització de la flota d’autobusos, ha provocat l’efecte contrari, serveis anul·lats temporalment, més temps d’espera i alguns autobusos antics, més contaminants i menys còmodes. Certament, disposar d’un servei eficaç i eficient de transport públic és condició necessària i indispensable per seduir al transport privat. No oblidem que tant la mobilitat sostenible com la qualitat de l’aire són reptes a assolir dins els ODS de l’Agenda 2030 (no s’hi val només amb el pin a la jaqueta). Davant la gran afectació que els fets estan causant als nostres veïns i veïnes, des de Junts per Gavà no ens hem volgut mantenir al marge i hem encarregat al nostre grup metropolità un anàlisi exhaustiu del procés de licitació així com dels compromisos, drets i deures, del nou operador. Tanmateix, la direcció de la nova empresa concessionària ens ha transmès la voluntat de resoldre i normalitzar la situació els propers dies. Estarem a l’aguait.
Per acabar, voldria aprofitar aquest espai per recordar i fer una menció especial per la seva aportació i participació activa, en nom de tots els nostres associats i simpatitzants, a l’Anna Maria Biscarri i Esquius, que ens va deixar sobtadament el passat 9 de Gener. Descansa en Pau Anna Maria!
by juntsxgava | març 7, 2022 | Notícies
Tot o res. Han jugat amb nosaltres, omplint-se la boca amb els 1.700 milions d’euros, dividint el país, que mira com som els catalans que rebutgem una inversió cabdal (permeteu-me ser escèptic). Una estratègia, un engany per dir finalment que la inversió anirà a Barajas. Trilerisme de primer de ciències polítiques. Hi havia un acord de país: desenvolupar la ciutat logística, la nova terminal satèl·lit, descentralitzar operacions i potenciar els aeroports de Reus-Tarragona i Girona. El gobierno i AENA han pretès que acceptéssim malmetre un espai protegit i afectar el benestar dels nostres veïns i veïnes per ampliar una pista que, segons molts experts, no és necessària.
Quan la reacció a Catalunya és demanar un debat sobre aquesta necessitat o no, la resposta del gobierno esdevé de càstig, més pròpia d’altres èpoques. Un debat com l’ampliació de l’aeroport no demanava dos mesos de debat ni cap taula on l’únic expert era l’administració. On eren les plataformes que porten anys treballant i coneixen de primera mà la problemàtica? I les associacions veïnals que han patit i pateixen tot aquest desgavell? Doncs, no se’ls va convidar. Un acord d’aquesta rellevància requereix consens, participació i molta transparència, i no tirar pel dret.
En un món hiperconnectat i altament conscienciat amb el medi natural i el medi ambient, els governs no poden, o no hauríen de poder, imposar les decisions per interessos econòmics. Cal trobar espais de debat ciutadà. Volem un aeroport de qualitat, un hub, i això també ho podem aconseguir sense la maleïda ampliació, gestionant els aeroports, amb una política de taxes que descentralitzi els low cost i apostant per aconseguir aerolínies que promoguin vols intercontinentals al Prat.
La partida no s’ha acabat, l’estratègia forma part del joc polític. Però malgrat tot, no podran obviar les mobilitzacions populars #MenysAvionsMésVida
by juntsxgava | març 7, 2022 | Notícies
Després de mesos esperant i sent bons minyons, amb l’arribada de la calor i la necessitat anhelada de tornar a socialitzar amb la família i amics, malgrat el bon ritme de vaccinació, els indicadors d’incidència de la Covid-19 s’han disparat, de nou, i ens han portat a les portes de la cinquena onada. De ben segur que la revetlla de Sant Joan ha estat el punt d’inflexió, però mentre a Catalunya les dades són preocupants, a Gavà encara ho són més i ens situen entre els pitjors municipis de la comarca. Per exemplificar la magnitud d’on ens trobem, mentre el risc de rebrot a Catalunya se situa en 1.330 punts, a Gavà el tenim a 1.673 punts, i mentre la Rt es troba a 1,34 a Catalunya, a Gavà es troba per sobre de l’1,60, amb percentatges de resultats positius sobre PCR fetes entorn del 20%. La mitjana d’edat de les persones positives s’ha reduït substancialment i s’ha situat entre els 27 i els 30 anys. Afortunadament, almenys fins ara, aquestes dades no s’han reflectit en el nombre de malalts atesos a les UCI i han impedit situacions de col·lapse com les que vam viure en onades anteriors. Les administracions han intentat alleugerir les mesures restrictives per donar aire a l’economia, molt especialment als sectors que més havien patit la crisi (cultura, restauració, oci nocturn…). I malgrat tot, no podem oblidar els que han hagut de tancar per sempre, els centenars de veïns i veïnes que encara, avui, es troben en ERTO i, per descomptat, els 135 gavanencs i gavanenques que ja no són entre nosaltres. No podem tornar enrere, ens cal una reflexió individual de totes i tots respecte a allò que hem deixat de fer bé, però la incertesa jurídica tampoc pot provocar un perillós qüestionament ciutadà de mesures més que justificades. Si aconseguim aturar aquest repunt, la normalitat ben entesa estarà més a prop.
