El desgavell del Bus Metropolità

El desgavell del Bus Metropolità

El passat 26 de Desembre es va produir el traspàs en la gestió del servei públic de transport urbà del Baix Llobregat Sud, arran del procés de licitació engegat per l’AMB i guanyat per l’operador Grupo Avanza. Val a dir que el nou operador és una empresa amb molt bagatge en el sector i àmplia experiència en serveis similars a d’altres ciutats espanyoles. Malgrat això, el canvi, que prometia millores a la xarxa del bus metropolità amb nous serveis, més freqüència de pas en algunes línies i modernització de la flota d’autobusos, ha provocat l’efecte contrari, serveis anul·lats temporalment, més temps d’espera i alguns autobusos antics, més contaminants i menys còmodes. Certament, disposar d’un servei eficaç i eficient de transport públic és condició necessària i indispensable per seduir al transport privat. No oblidem que tant la mobilitat sostenible com la qualitat de l’aire són reptes a assolir dins els ODS de l’Agenda 2030 (no s’hi val només amb el pin a la jaqueta). Davant la gran afectació que els fets estan causant als nostres veïns i veïnes, des de Junts per Gavà no ens hem volgut mantenir al marge i hem encarregat al nostre grup metropolità un anàlisi exhaustiu del procés de licitació així com dels compromisos, drets i deures, del nou operador. Tanmateix, la direcció de la nova empresa concessionària ens ha transmès la voluntat de resoldre i normalitzar la situació els propers dies. Estarem a l’aguait.

Per acabar, voldria aprofitar aquest espai per recordar i fer una menció especial per la seva aportació i participació activa, en nom de tots els nostres associats i simpatitzants, a l’Anna Maria Biscarri i Esquius, que ens va deixar sobtadament el passat 9 de Gener. Descansa en Pau Anna Maria!

El desgavell del Bus Metropolità

Ampliació de l’aeroport: Pal i Pastanaga

Tot o res. Han jugat amb nosaltres, omplint-se la boca amb els 1.700 milions d’euros, dividint el país, que mira com som els catalans que rebutgem una inversió cabdal (permeteu-me ser escèptic). Una estratègia, un engany per dir finalment que la inversió anirà a Barajas. Trilerisme de primer de ciències polítiques. Hi havia un acord de país: desenvolupar la ciutat logística, la nova terminal satèl·lit, descentralitzar operacions i potenciar els aeroports de Reus-Tarragona i Girona. El gobierno i AENA han pretès que acceptéssim malmetre un espai protegit i afectar el benestar dels nostres veïns i veïnes per ampliar una pista que, segons molts experts, no és necessària.
Quan la reacció a Catalunya és demanar un debat sobre aquesta necessitat o no, la resposta del gobierno esdevé de càstig, més pròpia d’altres èpoques. Un debat com l’ampliació de l’aeroport no demanava dos mesos de debat ni cap taula on l’únic expert era l’administració. On eren les plataformes que porten anys treballant i coneixen de primera mà la problemàtica? I les associacions veïnals que han patit i pateixen tot aquest desgavell? Doncs, no se’ls va convidar. Un acord d’aquesta rellevància requereix consens, participació i molta transparència, i no tirar pel dret.

En un món hiperconnectat i altament conscienciat amb el medi natural i el medi ambient, els governs no poden, o no hauríen de poder, imposar les decisions per interessos econòmics. Cal trobar espais de debat ciutadà. Volem un aeroport de qualitat, un hub, i això també ho podem aconseguir sense la maleïda ampliació, gestionant els aeroports, amb una política de taxes que descentralitzi els low cost i apostant per aconseguir aerolínies que promoguin vols intercontinentals al Prat.

La partida no s’ha acabat, l’estratègia forma part del joc polític. Però malgrat tot, no podran obviar les mobilitzacions populars #MenysAvionsMésVida

El desgavell del Bus Metropolità

El virus no marxa

Després de mesos esperant i sent bons minyons, amb l’arribada de la calor i la necessitat anhelada de tornar a socialitzar amb la família i amics, malgrat el bon ritme de vaccinació, els indicadors d’incidència de la Covid-19 s’han disparat, de nou, i ens han portat a les portes de la cinquena onada. De ben segur que la revetlla de Sant Joan ha estat el punt d’inflexió, però mentre a Catalunya les dades són preocupants, a Gavà encara ho són més i ens situen entre els pitjors municipis de la comarca. Per exemplificar la magnitud d’on ens trobem, mentre el risc de rebrot a Catalunya se situa en 1.330 punts, a Gavà el tenim a 1.673 punts, i mentre la Rt es troba a 1,34 a Catalunya, a Gavà es troba per sobre de l’1,60, amb percentatges de resultats positius sobre PCR fetes entorn del 20%. La mitjana d’edat de les persones positives s’ha reduït substancialment i s’ha situat entre els 27 i els 30 anys. Afortunadament, almenys fins ara, aquestes dades no s’han reflectit en el nombre de malalts atesos a les UCI i han impedit situacions de col·lapse com les que vam viure en onades anteriors. Les administracions han intentat alleugerir les mesures restrictives per donar aire a l’economia, molt especialment als sectors que més havien patit la crisi (cultura, restauració, oci nocturn…). I malgrat tot, no podem oblidar els que han hagut de tancar per sempre, els centenars de veïns i veïnes que encara, avui, es troben en ERTO i, per descomptat, els 135 gavanencs i gavanenques que ja no són entre nosaltres. No podem tornar enrere, ens cal una reflexió individual de totes i tots respecte a allò que hem deixat de fer bé, però la incertesa jurídica tampoc pot provocar un perillós qüestionament ciutadà de mesures més que justificades. Si aconseguim aturar aquest repunt, la normalitat ben entesa estarà més a prop.

El desgavell del Bus Metropolità

Empoderem els i les joves

Arribat l’equador de la legislatura, continuem amb la tasca d’enfortir-nos per afrontar amb garanties els reptes que tenim al davant. D’un temps ençà, el nostre espai polític s’ha reformulat, s’ha anat vertebrant arreu del país i ha anat creixent. Entremig, unes eleccions que vam haver d’afrontar sense drets electorals, per tant en inferioritat, i un resultat que ha permès fer un govern (amb els ets i uts que cadascú consideri) per donar resposta al 52% de vot independentista sorgit de les urnes. A partir d’ara, el camí posarà tothom a lloc. A Gavà hem patit el mateix procés i, sense pressa però sense pausa, anem consolidant el projecte per anar donant resposta a les preocupacions dels gavanencs i gavanenques amb molta feina i poc soroll. Dins d’aquest trajecte que anem recorrent, és un plaer anunciar-vos el reimpuls de les JNC (Joventuts Nacionalistes de Catalunya) a Gavà, amb molts projectes, moltes ganes i, sobretot, compromís. Amb aquest pas donem cabuda dins de l’estratègia local a la veu i la feina del jovent gavanenc amb un únic objectiu: intentar millorar la qualitat de vida dels joves i lluitar pels seus drets. El primer pas el vam donar el mes passat quan vam presentar una moció al Ple municipal en favor d’aplicar mesures urgents en la lluita contra l’atur juvenil. Però hi haurà més accions. La defensa del dret a l’habitatge per a joves o la protecció de l’entorn natural seran altres cavalls de Troia, i el Pla de Ponent —Gavà Ponent, com li diuen ara— el pal de paller d’aquesta lluita. A parer nostre, no fer polítiques de joventut per créixer en una societat de benestar és insostenible. Els joves han de poder desenvolupar els seus projectes de vida perquè són ells els que construiran el futur del nostre país, i per això cal situar-los al centre de les polítiques públiques; a Gavà, també. Així ho pensem i treballarem en aquest sentit!

El desgavell del Bus Metropolità

La invasió dels EPI

Amb l’obligatorietat i l’ús generalitzat de mascaretes i guants, tots dos s’han convertit en residus problemàtics. Només cal passejar per qualsevol carrer, per la platja o per la muntanya per evidenciar que molta gent no és capaç o no vol gestionar amb capteniment el fet de desprendre’s d’aquests elements un cop utilitzats. Malauradament, alguns tenen la rara virtut de convertir gairebé qualsevol cosa útil i beneficiosa, que en fa ús, en un residu nociu i perjudicial que pot afectar la resta de la comunitat i la natura en general. Hi ha persones que troben molt còmode llençar de qualsevol manera, al carrer o allà on sigui, les mascaretes o els guants en lloc d’entrar amb ells a casa i guardar-los correctament per portar-los després al contenidor adequat. El cas és que tampoc no és assenyat dipositar-los en una paperera. Al passat Ple de març, des del nostre grup municipal, vam fer un prec a l’equip de govern per posar en marxa mesures, en el marc d’una campanya institucional de conscienciació, per explicar els efectes nocius, tant des de la perspectiva sanitària com mediambiental, de llençar de qualsevol manera aquests materials. La resposta, previsible, ens emplaçava a la feina ben feta pel compliment de les indicacions dels organismes competents amb campanyes informatives i anuncis a l’espai web de l’Ajuntament. Sincerament, o no ho veig o no n’hi ha prou. Arribat a aquest punt, cal posar en valor iniciatives d’entitats que procuren pel respecte i civisme de l’entorn natural i arriben allà on no ho fa l’administració local, com ara la campanya #UmeFemNet, impulsada per la Unió Muntanyenca Eramprunyà, que pretén conscienciar a tothom del perill d’abandonar deixalles a la muntanya amb organització de sortides didàctiques per recollir-les. D’això se’n diu bona feina.

Pensem-hi tots, ens hi juguem el futur!!  

El desgavell del Bus Metropolità

Gràcies, Albert!

El passat 4 de març va ser un dia que trigarem molt de temps a oblidar. Ens despertàvem amb la notícia de la mort d’en Vicenç Porcar, persona afable i de bon tracte amb qui, malgrat coincidir poc temps, vam establir molt bona relació. Poques hores més tard, em comunicaven el decés de l’Albert Massana, portaveu del grup municipal d’ERC, company i amic de moltes lluites compartides i gran persona, respectada i valorada tant des de la vessant política com personal. Aquells i aquelles que el coneixíeu segur que hi estareu d’acord. Pair el moment va ser molt dur: passar de la incredulitat, de parlar amb ell tot just dies abans amb tota normalitat, a la crua realitat del fet consumat. Així doncs, voldria utilitzar aquest espai per dedicar-li un últim adeu, en nom meu i el de totes i tots els militants i simpatitzants de Junts per Gavà.

Amb l’Albert vaig tenir l’oportunitat de parlar i de fer colze a colze. Organitzar l’1 d’octubre a Gavà no va ser gens fàcil, moltes hores dedicades de companys i companyes, plurals i anònims, amb la tossuderia i l’esperança de fer-lo possible i que fos, com així va ser, tot un èxit. I ell va ser una peça important. M’enduc l’abraçada, al final d’aquell dia, amb els ulls vidriosos de tots dos, felicitant-nos per la feinada feta i els nervis patits durant tota la jornada. Com a portaveus dels dos grups municipals independentistes del consistori sempre vam intentar consensuar els temes cabdals de país, també des de la discrepància, però sempre des del màxim respecte. Ha estat un plaer i puc dir, ara sí, que sempre tindré present la seva memòria. No voldria acabar sense tornar a transmetre a la família, als amics i als companys i companyes d’ERC de Gavà el nostre escalf i total suport en aquests difícils moments. I no cal dir-ho, a la Mireia; la teva discreció mereix el millor dels futurs.

Continuarem la teva lluita, Albert!