Afilia't
Contacta

Viure en català

by | oct. 4, 2023 | Opinió

Enguany, la commemoració de la Diada Nacional de Catalunya ha evidenciat la necessitat urgent d’afrontar el menysteniment i l’atac constant cap el nostre actiu més preuat, la llengua. Algú va dir «Mentre hi ha la llengua, hi ha un país», i així és, per això aquesta creuada sense límits per fer creure allò que no és. Ara fa uns dies ens va deixar la Carme Junyent, dona sàvia que no es va rendir mai i que amb el seu exemple ens esperonava tots, per la llengua, per la vida i pel país.

Doncs bé, en el seu darrer article, titulat «Morir-se en català», va deixar palès la irrupció sense escrúpols de l’anomenat imperialisme lingüístic en molts àmbits de la nostra vida quotidiana. Defensora de les converses bilingües sense necessitat de canviar la llengua, amb normalitat, li va xiuxiuejar a una infermera que li va dir si tenia cap problema en adreçar-se-li en castellà a les darreres hores de la seva vida: «El meu problema, li vaig dir, és que tota la vida he lluitat perquè la gent es pogués morir en català i ara que em toca a mi he de ser conseqüent».

La pregunta ha de ser, quin futur volem? Un futur on ni tan sols poder morir en català? o Un futur on poder viure-hi i morir?.

Diguem-li conseqüència, coherència o, potser, dignitat. Com a terra d’acollida, som un poble acostumat a conviure i respectar altres cultures, altres llengües, però aquest precepte passa per prioritzar la nostra cultura i l’ús de la nostra llengua. Avui, demà i sempre, el passat es difon i dóna pas al present que portarà un futur.

La pregunta ha de ser, quin futur volem? Un futur on ni tan sols poder morir en català? o Un futur on poder viure-hi i morir?. Aquest darrer, sense dubtes, ha de ser el nostre objectiu i tots plegats hem d’aportar el nostre granet de sorra per fer-lo possible, des de la convicció i l’empoderament que ens atorga una llengua amb més de deu segles d’història.

#JuntsPerLaLlengua

Posem fi a l’estigma de la salut mental:

by | març 9, 2022 | Notícies

L’impacte de la pandèmia a la salut mental ha estat un dels indicadors més rellevants del darrer any. Segons dades de l’ESCA (enquesta de salut de Catalunya) de 2020, el 13,7% de les dones de més de 15 anys pateixen depressió severa, enfront del 9,6% de l’any anterior.

El 10,6% dels nens i nenes d’entre 4 i 14 anys tenen força possibilitats de patir problemes de salut mental i que els casos de trastorn alimentari, així com les urgències psiquiàtriques en joves per l’intent d’autolesions i alteracions de conducta van augmentar un 21% en el decurs de la pandèmia.

El 10 d’octubre va ser el Dia Internacional de la Salut Mental, però això no va de recordar-ho un dia, cal pensar-hi tot l’any perquè ens hi juguem el benestar de moltes persones. La manca de prevenció en el camp de la salut mental, l’activitat pal·liativa, la discreta aposta per un abordatge comunitari i integral dels trastorns mentals, la manca de coordinació entre la disparitat de plans que intenten governar les polítiques d’actuació i les conseqüències de la pandèmia són aspectes crítics en el nivell de resposta davant els trastorns mentals.

Ens cal una aposta decidida per un model propi d’atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions. Des del Departament de Salut de la Generalitat s’ha anunciat un increment de 80 M €, un 17,5%, en el pressupost adreçat a potenciar estratègies que permetin actuar amb prevenció, més accessibles i proactives, enfocades a orientar la recuperació de les persones que pateixen aquestes malalties.

Esperem que sigui un primer pas per fer una aposta ferma en la lluita contra l’estigmatització de la salut mental, la inclusió social i la vida autòctona de les persones afectades.

L’AMB respon, vosaltres jutgeu

by | març 7, 2022 | Notícies

En consonància amb el meu anterior escrit i el nostre compromís amb els gavanencs i gavanenques, el passat 10 de Febrer, jo mateix en representació de Junts per Gavà i els companys de Viladecans i Castelldefels, vam entrar per registre a l’AMB, a la Direcció de Serveis de Gestió i Administració del Transport, un escrit on demanàvem explicacions respecte a tot el succeït amb el traspàs de la gestió del bus metropolità al Baix Llobregat Sud. Doncs bé, ja tenim la resposta i, encara que previsible, voldria compartir, textualment, aquells aspectes més rellevants: «Al llarg del procés de posada en marxa del nou servei s’han produït ALGUNES incidències en la seva prestació», «L’impacte principal sobre el servei ha estat conseqüència del dèficit de manteniment i conservació de la flota objecte de la subrogació», «L’empresa operadora segueix treballant de forma intensa en les reparacions i manteniments de la flota actualment en servei, i en particular en l’execució d’un pla de REPARACIÓ I POSTA AL DIA DE LES RAMPES D’ACCÉS A PMRs per tal d’oferir un servei adequat a les persones amb dificultats d’accessibilitat», «També cal remarcar que la UTE Avanza Baix ha procedit a licitar, EN DATA 10 DE FEBRER, la compra de 89 vehicles nous que permetran renovar i modernitzar la flota de servei durant els propers mesos». Jutgeu vosaltres mateixos, però la resposta, lluny de reconèixer errors i assumir responsabilitats, denota manca d’empatia amb el problema, justificacions i improvisació absoluta a l’hora de prendre mesures. Aquest és el nivell!!

El desgavell del Bus Metropolità

by | març 7, 2022 | Notícies

El passat 26 de Desembre es va produir el traspàs en la gestió del servei públic de transport urbà del Baix Llobregat Sud, arran del procés de licitació engegat per l’AMB i guanyat per l’operador Grupo Avanza. Val a dir que el nou operador és una empresa amb molt bagatge en el sector i àmplia experiència en serveis similars a d’altres ciutats espanyoles. Malgrat això, el canvi, que prometia millores a la xarxa del bus metropolità amb nous serveis, més freqüència de pas en algunes línies i modernització de la flota d’autobusos, ha provocat l’efecte contrari, serveis anul·lats temporalment, més temps d’espera i alguns autobusos antics, més contaminants i menys còmodes. Certament, disposar d’un servei eficaç i eficient de transport públic és condició necessària i indispensable per seduir al transport privat. No oblidem que tant la mobilitat sostenible com la qualitat de l’aire són reptes a assolir dins els ODS de l’Agenda 2030 (no s’hi val només amb el pin a la jaqueta). Davant la gran afectació que els fets estan causant als nostres veïns i veïnes, des de Junts per Gavà no ens hem volgut mantenir al marge i hem encarregat al nostre grup metropolità un anàlisi exhaustiu del procés de licitació així com dels compromisos, drets i deures, del nou operador. Tanmateix, la direcció de la nova empresa concessionària ens ha transmès la voluntat de resoldre i normalitzar la situació els propers dies. Estarem a l’aguait.

Per acabar, voldria aprofitar aquest espai per recordar i fer una menció especial per la seva aportació i participació activa, en nom de tots els nostres associats i simpatitzants, a l’Anna Maria Biscarri i Esquius, que ens va deixar sobtadament el passat 9 de Gener. Descansa en Pau Anna Maria!

Ampliació de l’aeroport: Pal i Pastanaga

Ampliació de l’aeroport: Pal i Pastanaga

by | març 7, 2022 | Notícies

Tot o res. Han jugat amb nosaltres, omplint-se la boca amb els 1.700 milions d’euros, dividint el país, que mira com som els catalans que rebutgem una inversió cabdal (permeteu-me ser escèptic). Una estratègia, un engany per dir finalment que la inversió anirà a Barajas. Trilerisme de primer de ciències polítiques. Hi havia un acord de país: desenvolupar la ciutat logística, la nova terminal satèl·lit, descentralitzar operacions i potenciar els aeroports de Reus-Tarragona i Girona. El gobierno i AENA han pretès que acceptéssim malmetre un espai protegit i afectar el benestar dels nostres veïns i veïnes per ampliar una pista que, segons molts experts, no és necessària.
Quan la reacció a Catalunya és demanar un debat sobre aquesta necessitat o no, la resposta del gobierno esdevé de càstig, més pròpia d’altres èpoques. Un debat com l’ampliació de l’aeroport no demanava dos mesos de debat ni cap taula on l’únic expert era l’administració. On eren les plataformes que porten anys treballant i coneixen de primera mà la problemàtica? I les associacions veïnals que han patit i pateixen tot aquest desgavell? Doncs, no se’ls va convidar. Un acord d’aquesta rellevància requereix consens, participació i molta transparència, i no tirar pel dret.

En un món hiperconnectat i altament conscienciat amb el medi natural i el medi ambient, els governs no poden, o no hauríen de poder, imposar les decisions per interessos econòmics. Cal trobar espais de debat ciutadà. Volem un aeroport de qualitat, un hub, i això també ho podem aconseguir sense la maleïda ampliació, gestionant els aeroports, amb una política de taxes que descentralitzi els low cost i apostant per aconseguir aerolínies que promoguin vols intercontinentals al Prat.

La partida no s’ha acabat, l’estratègia forma part del joc polític. Però malgrat tot, no podran obviar les mobilitzacions populars #MenysAvionsMésVida

Ampliació de l’aeroport: Pal i Pastanaga

El virus no marxa

by | març 7, 2022 | Notícies

Després de mesos esperant i sent bons minyons, amb l’arribada de la calor i la necessitat anhelada de tornar a socialitzar amb la família i amics, malgrat el bon ritme de vaccinació, els indicadors d’incidència de la Covid-19 s’han disparat, de nou, i ens han portat a les portes de la cinquena onada. De ben segur que la revetlla de Sant Joan ha estat el punt d’inflexió, però mentre a Catalunya les dades són preocupants, a Gavà encara ho són més i ens situen entre els pitjors municipis de la comarca. Per exemplificar la magnitud d’on ens trobem, mentre el risc de rebrot a Catalunya se situa en 1.330 punts, a Gavà el tenim a 1.673 punts, i mentre la Rt es troba a 1,34 a Catalunya, a Gavà es troba per sobre de l’1,60, amb percentatges de resultats positius sobre PCR fetes entorn del 20%. La mitjana d’edat de les persones positives s’ha reduït substancialment i s’ha situat entre els 27 i els 30 anys. Afortunadament, almenys fins ara, aquestes dades no s’han reflectit en el nombre de malalts atesos a les UCI i han impedit situacions de col·lapse com les que vam viure en onades anteriors. Les administracions han intentat alleugerir les mesures restrictives per donar aire a l’economia, molt especialment als sectors que més havien patit la crisi (cultura, restauració, oci nocturn…). I malgrat tot, no podem oblidar els que han hagut de tancar per sempre, els centenars de veïns i veïnes que encara, avui, es troben en ERTO i, per descomptat, els 135 gavanencs i gavanenques que ja no són entre nosaltres. No podem tornar enrere, ens cal una reflexió individual de totes i tots respecte a allò que hem deixat de fer bé, però la incertesa jurídica tampoc pot provocar un perillós qüestionament ciutadà de mesures més que justificades. Si aconseguim aturar aquest repunt, la normalitat ben entesa estarà més a prop.