A voltes amb el 25N i les violències masclistes

A voltes amb el 25N i les violències masclistes

L’eliminació de la violència envers les dones

A voltes amb el 25N
Creació d’alumnes del CEFP Núria a la Plaça Major de Gavà

El passat 17 de novembre, vam gaudir de la visita de la Diputada al Parlament Aurora Madaula, qui ens va parlar de les violències masclistes, la feina que s’hi fa des del Parlament i com de preocupant és la situació que viuen els nostres joves entorn a aquest tema. Agraïda d’haver pogut compartir aquest moment al local de Junts x Gavà i del posicionament de referent que ocupa Catalunya a nivell internacional gràcies a la feina que, polítics com l’Aurora, duen a terme. Des de llavors, li dono voltes al tema, perquè a una part de mi li preocupa que, diversificant la violència en categories, es perdi força davant aquesta xacra social. Com que sóc de mirar el cantó positiu, potser parlar de violències aconsegueixi que d’una vegada posem el focus on cal: la violència i la seva futilitat.

És cert que de violències n’hi ha de fet, de paraula i de pensament. Les darreres no són punibles a menys que hi hagi una manifestació d’una de les altres dues o, com passa sovint, de les dues. Tot i així, la de pensament, és la més perillosa: sense aquesta, cap de les altres viuria en el nostre dia a dia. La qüestió és: on neix aquesta violència? Si mirem la violència que patim les dones, històricament, hem posat el focus en la supremacia del mascle sobre la femella. Preocupant, sí, però preocupant també que en ple segle XXI la idea de supremacia sigui encara vigent i candent, sigui quina sigui l’àrea sobre la que s’aplica. En una època en que les dones semblem haver aconseguit tant en el terreny de la igualtat, en que les nostres joves treballen per l’equitat i les que venen darrera sembla que perdran el que les primeres van guanyar, és evident que hem fet quelcom malament. Els qui empren la violència i els que abandarem la pau. Per què? Potser perquè pensem que el que un cop hem guanyat romandrà per sempre, quan tothom sap que el jardí es panseix si no el regues. Potser perquè hem jugat a la democràcia i ens hem cregut que sabem fer-la servir quan només hi transicionàvem. Potser perquè hem entregat l’educació a un sistema patriarcal imperialista que només vol mans per a cultivar el camp, al que darrerament s’hi havia anat en tratge i ara es treballa des de casa.

I per mí, aquesta és la clau i la violència masclista més gran des de fa segles. La que patim les dones, sí, i també els nostres fills, pares i parelles en les seves formes més diverses. Perquè del patriarcat i la seva ànsia de poder n’hem patit tots, de forma igualitària tot i que no equitativa, les conseqüències: les guerres i les seves masacres que només busquen la forma de seguir perpetuant un model imperialista que sempre necessita d’esclaus per perdurar en el temps. I tindrem lleis que condemnin l’esclavatge, i tot ben viu el veig de formes ben diverses també vers els de sempre: dones, nens i rebels. I tindrem lleis que vetllin pels drets humans per evitar que es torni a repetir el passat, i ben viu el veig des de Gaza, passant per Ucranïa, fins més enlllà de l’Atlàntic i fins i tot a casa també (tot i que sense morts al carrer, gràcies a qui calgui per això). I tindrem ordres d’allunyament, divorcis i tots els drets, i ben ineficients demostren ser. Per què, perquè el sistema funciona, però per d’altres, per nosaltres, avui, les dones, no.

El passat dissabte, 25N, el lema era “Dia de l’eliminació de la violència envers les dones”. Pel matí parlàvem amb les dones de l’Associació Clara Campoamor. Per la tarda unes nenes llegien 52 noms. Avui en són 54, tan sols 2 dies després. El que fem funciona, sí, però funciona malament. Hem de fer canvis d’arrel i això implica arrencar cebes ben arrelades. Així que com sempre faig quan el problema s’escapa de les meves mans, giro envers mí la mirada i penso, què puc fer des d’aquí i ara? Escriure el que penso n’és una. Parlar alt i clar cada cop que ha calgut i les que calguin quan crec convenient. Viure tant com pugui aliniada de forma conscient als valors amb que he crescut, els que vaig conservar, els que he adoptat i els que he descobert innats. 

Ens cal paciència sí, però també guanyar velocitat amb un relleu sistemàtic adequat que ens permeti sortir de la transició democràtica, determinar un nou sistema (quan més natural millor), prendre consciència individual i tornar a educar en comunitat, amb el cor. Ens cal tenir dones alliberades, fortes i amb do de paraula, i homes que sàpiguen cedir el lideratge i recolçar-nos com les seves mares, germanes i parelles en les seves formes més diverses han fet, fan i faran. Us necessitem fent al nostre costat de forma conscient, coherent i autèntica, i creieu-me quan us dic, que és una tasca més complexe del que sembla.

A voltes, doncs amb el 25 N, això és el que ha sortit. El remor d’uns dies, que venen sent anys i que vol somiar amb un present millor que ens permeti viure amb llibertat, dignitat i autodeterminació.

MJTH,  Gavà, 28  de novembre de 2023

“No se vayan todavía, aún hay más”

En acabar la redacció d’aquest primer article per Junts x Gavà, una persona m’ha fet reflexionar sobre el fet que havia agafat les dades del regne en comptes de les de casa nostra. Casa nostra, casa d’ells o casa d’altres tant és quan parlem de violència masclista, imperialisme i patriarcat: casa nostra és la Terra, la de totes i les fronteres i delimitacions territorials són merament un constructe que ja sabem on neix. 

Sóc independentista, sí, catalana, sí, però dona i persona (com a mínim fins que amb ser persona sigui suficient). Què vol dir això? Des de petita, que faig les coses a la meva manera, em van educar per no dependre de ningú i així intento viure. I dic intento perquè el problema del patriarcat i l’imperialisme és que li agraden les dependències, sobre tot les dels súbdits envers els que ostenten el poder. 

Per mi, l’independentisme és una forma de viure, més enllà de la causa catalana i vivim en una comunitat que acull causes que trascendeixen el sentit nacional de cadascú però que ens direcciona a tots cap a la indipendència individual. Així que si parlem de violència, i més si és masclista, per mi, l’únic que regna és un principi molt català: el de solidaritat.

L’AMB respon, vosaltres jutgeu

L’AMB respon, vosaltres jutgeu

En consonància amb el meu anterior escrit i el nostre compromís amb els gavanencs i gavanenques, el passat 10 de Febrer, jo mateix en representació de Junts per Gavà i els companys de Viladecans i Castelldefels, vam entrar per registre a l’AMB, a la Direcció de Serveis de Gestió i Administració del Transport, un escrit on demanàvem explicacions respecte a tot el succeït amb el traspàs de la gestió del bus metropolità al Baix Llobregat Sud. Doncs bé, ja tenim la resposta i, encara que previsible, voldria compartir, textualment, aquells aspectes més rellevants: «Al llarg del procés de posada en marxa del nou servei s’han produït ALGUNES incidències en la seva prestació», «L’impacte principal sobre el servei ha estat conseqüència del dèficit de manteniment i conservació de la flota objecte de la subrogació», «L’empresa operadora segueix treballant de forma intensa en les reparacions i manteniments de la flota actualment en servei, i en particular en l’execució d’un pla de REPARACIÓ I POSTA AL DIA DE LES RAMPES D’ACCÉS A PMRs per tal d’oferir un servei adequat a les persones amb dificultats d’accessibilitat», «També cal remarcar que la UTE Avanza Baix ha procedit a licitar, EN DATA 10 DE FEBRER, la compra de 89 vehicles nous que permetran renovar i modernitzar la flota de servei durant els propers mesos». Jutgeu vosaltres mateixos, però la resposta, lluny de reconèixer errors i assumir responsabilitats, denota manca d’empatia amb el problema, justificacions i improvisació absoluta a l’hora de prendre mesures. Aquest és el nivell!!

L’AMB respon, vosaltres jutgeu

El desgavell del Bus Metropolità

El passat 26 de Desembre es va produir el traspàs en la gestió del servei públic de transport urbà del Baix Llobregat Sud, arran del procés de licitació engegat per l’AMB i guanyat per l’operador Grupo Avanza. Val a dir que el nou operador és una empresa amb molt bagatge en el sector i àmplia experiència en serveis similars a d’altres ciutats espanyoles. Malgrat això, el canvi, que prometia millores a la xarxa del bus metropolità amb nous serveis, més freqüència de pas en algunes línies i modernització de la flota d’autobusos, ha provocat l’efecte contrari, serveis anul·lats temporalment, més temps d’espera i alguns autobusos antics, més contaminants i menys còmodes. Certament, disposar d’un servei eficaç i eficient de transport públic és condició necessària i indispensable per seduir al transport privat. No oblidem que tant la mobilitat sostenible com la qualitat de l’aire són reptes a assolir dins els ODS de l’Agenda 2030 (no s’hi val només amb el pin a la jaqueta). Davant la gran afectació que els fets estan causant als nostres veïns i veïnes, des de Junts per Gavà no ens hem volgut mantenir al marge i hem encarregat al nostre grup metropolità un anàlisi exhaustiu del procés de licitació així com dels compromisos, drets i deures, del nou operador. Tanmateix, la direcció de la nova empresa concessionària ens ha transmès la voluntat de resoldre i normalitzar la situació els propers dies. Estarem a l’aguait.

Per acabar, voldria aprofitar aquest espai per recordar i fer una menció especial per la seva aportació i participació activa, en nom de tots els nostres associats i simpatitzants, a l’Anna Maria Biscarri i Esquius, que ens va deixar sobtadament el passat 9 de Gener. Descansa en Pau Anna Maria!

L’AMB respon, vosaltres jutgeu

Ampliació de l’aeroport: Pal i Pastanaga

Tot o res. Han jugat amb nosaltres, omplint-se la boca amb els 1.700 milions d’euros, dividint el país, que mira com som els catalans que rebutgem una inversió cabdal (permeteu-me ser escèptic). Una estratègia, un engany per dir finalment que la inversió anirà a Barajas. Trilerisme de primer de ciències polítiques. Hi havia un acord de país: desenvolupar la ciutat logística, la nova terminal satèl·lit, descentralitzar operacions i potenciar els aeroports de Reus-Tarragona i Girona. El gobierno i AENA han pretès que acceptéssim malmetre un espai protegit i afectar el benestar dels nostres veïns i veïnes per ampliar una pista que, segons molts experts, no és necessària.
Quan la reacció a Catalunya és demanar un debat sobre aquesta necessitat o no, la resposta del gobierno esdevé de càstig, més pròpia d’altres èpoques. Un debat com l’ampliació de l’aeroport no demanava dos mesos de debat ni cap taula on l’únic expert era l’administració. On eren les plataformes que porten anys treballant i coneixen de primera mà la problemàtica? I les associacions veïnals que han patit i pateixen tot aquest desgavell? Doncs, no se’ls va convidar. Un acord d’aquesta rellevància requereix consens, participació i molta transparència, i no tirar pel dret.

En un món hiperconnectat i altament conscienciat amb el medi natural i el medi ambient, els governs no poden, o no hauríen de poder, imposar les decisions per interessos econòmics. Cal trobar espais de debat ciutadà. Volem un aeroport de qualitat, un hub, i això també ho podem aconseguir sense la maleïda ampliació, gestionant els aeroports, amb una política de taxes que descentralitzi els low cost i apostant per aconseguir aerolínies que promoguin vols intercontinentals al Prat.

La partida no s’ha acabat, l’estratègia forma part del joc polític. Però malgrat tot, no podran obviar les mobilitzacions populars #MenysAvionsMésVida

L’AMB respon, vosaltres jutgeu

El virus no marxa

Després de mesos esperant i sent bons minyons, amb l’arribada de la calor i la necessitat anhelada de tornar a socialitzar amb la família i amics, malgrat el bon ritme de vaccinació, els indicadors d’incidència de la Covid-19 s’han disparat, de nou, i ens han portat a les portes de la cinquena onada. De ben segur que la revetlla de Sant Joan ha estat el punt d’inflexió, però mentre a Catalunya les dades són preocupants, a Gavà encara ho són més i ens situen entre els pitjors municipis de la comarca. Per exemplificar la magnitud d’on ens trobem, mentre el risc de rebrot a Catalunya se situa en 1.330 punts, a Gavà el tenim a 1.673 punts, i mentre la Rt es troba a 1,34 a Catalunya, a Gavà es troba per sobre de l’1,60, amb percentatges de resultats positius sobre PCR fetes entorn del 20%. La mitjana d’edat de les persones positives s’ha reduït substancialment i s’ha situat entre els 27 i els 30 anys. Afortunadament, almenys fins ara, aquestes dades no s’han reflectit en el nombre de malalts atesos a les UCI i han impedit situacions de col·lapse com les que vam viure en onades anteriors. Les administracions han intentat alleugerir les mesures restrictives per donar aire a l’economia, molt especialment als sectors que més havien patit la crisi (cultura, restauració, oci nocturn…). I malgrat tot, no podem oblidar els que han hagut de tancar per sempre, els centenars de veïns i veïnes que encara, avui, es troben en ERTO i, per descomptat, els 135 gavanencs i gavanenques que ja no són entre nosaltres. No podem tornar enrere, ens cal una reflexió individual de totes i tots respecte a allò que hem deixat de fer bé, però la incertesa jurídica tampoc pot provocar un perillós qüestionament ciutadà de mesures més que justificades. Si aconseguim aturar aquest repunt, la normalitat ben entesa estarà més a prop.

L’AMB respon, vosaltres jutgeu

Empoderem els i les joves

Arribat l’equador de la legislatura, continuem amb la tasca d’enfortir-nos per afrontar amb garanties els reptes que tenim al davant. D’un temps ençà, el nostre espai polític s’ha reformulat, s’ha anat vertebrant arreu del país i ha anat creixent. Entremig, unes eleccions que vam haver d’afrontar sense drets electorals, per tant en inferioritat, i un resultat que ha permès fer un govern (amb els ets i uts que cadascú consideri) per donar resposta al 52% de vot independentista sorgit de les urnes. A partir d’ara, el camí posarà tothom a lloc. A Gavà hem patit el mateix procés i, sense pressa però sense pausa, anem consolidant el projecte per anar donant resposta a les preocupacions dels gavanencs i gavanenques amb molta feina i poc soroll. Dins d’aquest trajecte que anem recorrent, és un plaer anunciar-vos el reimpuls de les JNC (Joventuts Nacionalistes de Catalunya) a Gavà, amb molts projectes, moltes ganes i, sobretot, compromís. Amb aquest pas donem cabuda dins de l’estratègia local a la veu i la feina del jovent gavanenc amb un únic objectiu: intentar millorar la qualitat de vida dels joves i lluitar pels seus drets. El primer pas el vam donar el mes passat quan vam presentar una moció al Ple municipal en favor d’aplicar mesures urgents en la lluita contra l’atur juvenil. Però hi haurà més accions. La defensa del dret a l’habitatge per a joves o la protecció de l’entorn natural seran altres cavalls de Troia, i el Pla de Ponent —Gavà Ponent, com li diuen ara— el pal de paller d’aquesta lluita. A parer nostre, no fer polítiques de joventut per créixer en una societat de benestar és insostenible. Els joves han de poder desenvolupar els seus projectes de vida perquè són ells els que construiran el futur del nostre país, i per això cal situar-los al centre de les polítiques públiques; a Gavà, també. Així ho pensem i treballarem en aquest sentit!