L’impacte de la pandèmia a la salut mental ha estat un dels indicadors més rellevants del darrer any. Segons dades de l’ESCA (enquesta de salut de Catalunya) de 2020, el 13,7% de les dones de més de 15 anys pateixen depressió severa, enfront del 9,6% de l’any anterior.

El 10,6% dels nens i nenes d’entre 4 i 14 anys tenen força possibilitats de patir problemes de salut mental i que els casos de trastorn alimentari, així com les urgències psiquiàtriques en joves per l’intent d’autolesions i alteracions de conducta van augmentar un 21% en el decurs de la pandèmia.

El 10 d’octubre va ser el Dia Internacional de la Salut Mental, però això no va de recordar-ho un dia, cal pensar-hi tot l’any perquè ens hi juguem el benestar de moltes persones. La manca de prevenció en el camp de la salut mental, l’activitat pal·liativa, la discreta aposta per un abordatge comunitari i integral dels trastorns mentals, la manca de coordinació entre la disparitat de plans que intenten governar les polítiques d’actuació i les conseqüències de la pandèmia són aspectes crítics en el nivell de resposta davant els trastorns mentals.

Ens cal una aposta decidida per un model propi d’atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions. Des del Departament de Salut de la Generalitat s’ha anunciat un increment de 80 M €, un 17,5%, en el pressupost adreçat a potenciar estratègies que permetin actuar amb prevenció, més accessibles i proactives, enfocades a orientar la recuperació de les persones que pateixen aquestes malalties.

Esperem que sigui un primer pas per fer una aposta ferma en la lluita contra l’estigmatització de la salut mental, la inclusió social i la vida autòctona de les persones afectades.