La invasió dels EPI

La invasió dels EPI

Amb l’obligatorietat i l’ús generalitzat de mascaretes i guants, tots dos s’han convertit en residus problemàtics. Només cal passejar per qualsevol carrer, per la platja o per la muntanya per evidenciar que molta gent no és capaç o no vol gestionar amb capteniment el fet de desprendre’s d’aquests elements un cop utilitzats. Malauradament, alguns tenen la rara virtut de convertir gairebé qualsevol cosa útil i beneficiosa, que en fa ús, en un residu nociu i perjudicial que pot afectar la resta de la comunitat i la natura en general. Hi ha persones que troben molt còmode llençar de qualsevol manera, al carrer o allà on sigui, les mascaretes o els guants en lloc d’entrar amb ells a casa i guardar-los correctament per portar-los després al contenidor adequat. El cas és que tampoc no és assenyat dipositar-los en una paperera. Al passat Ple de març, des del nostre grup municipal, vam fer un prec a l’equip de govern per posar en marxa mesures, en el marc d’una campanya institucional de conscienciació, per explicar els efectes nocius, tant des de la perspectiva sanitària com mediambiental, de llençar de qualsevol manera aquests materials. La resposta, previsible, ens emplaçava a la feina ben feta pel compliment de les indicacions dels organismes competents amb campanyes informatives i anuncis a l’espai web de l’Ajuntament. Sincerament, o no ho veig o no n’hi ha prou. Arribat a aquest punt, cal posar en valor iniciatives d’entitats que procuren pel respecte i civisme de l’entorn natural i arriben allà on no ho fa l’administració local, com ara la campanya #UmeFemNet, impulsada per la Unió Muntanyenca Eramprunyà, que pretén conscienciar a tothom del perill d’abandonar deixalles a la muntanya amb organització de sortides didàctiques per recollir-les. D’això se’n diu bona feina.

Pensem-hi tots, ens hi juguem el futur!!  

La invasió dels EPI

Gràcies, Albert!

El passat 4 de març va ser un dia que trigarem molt de temps a oblidar. Ens despertàvem amb la notícia de la mort d’en Vicenç Porcar, persona afable i de bon tracte amb qui, malgrat coincidir poc temps, vam establir molt bona relació. Poques hores més tard, em comunicaven el decés de l’Albert Massana, portaveu del grup municipal d’ERC, company i amic de moltes lluites compartides i gran persona, respectada i valorada tant des de la vessant política com personal. Aquells i aquelles que el coneixíeu segur que hi estareu d’acord. Pair el moment va ser molt dur: passar de la incredulitat, de parlar amb ell tot just dies abans amb tota normalitat, a la crua realitat del fet consumat. Així doncs, voldria utilitzar aquest espai per dedicar-li un últim adeu, en nom meu i el de totes i tots els militants i simpatitzants de Junts per Gavà.

Amb l’Albert vaig tenir l’oportunitat de parlar i de fer colze a colze. Organitzar l’1 d’octubre a Gavà no va ser gens fàcil, moltes hores dedicades de companys i companyes, plurals i anònims, amb la tossuderia i l’esperança de fer-lo possible i que fos, com així va ser, tot un èxit. I ell va ser una peça important. M’enduc l’abraçada, al final d’aquell dia, amb els ulls vidriosos de tots dos, felicitant-nos per la feinada feta i els nervis patits durant tota la jornada. Com a portaveus dels dos grups municipals independentistes del consistori sempre vam intentar consensuar els temes cabdals de país, també des de la discrepància, però sempre des del màxim respecte. Ha estat un plaer i puc dir, ara sí, que sempre tindré present la seva memòria. No voldria acabar sense tornar a transmetre a la família, als amics i als companys i companyes d’ERC de Gavà el nostre escalf i total suport en aquests difícils moments. I no cal dir-ho, a la Mireia; la teva discreció mereix el millor dels futurs.

Continuarem la teva lluita, Albert!

La invasió dels EPI

Llevant Mar i Habitatge

Al govern socialista cal reconèixer-li la persistència per aprofitar el moment i fer prevaldre altres interessos per damunt de l’interès general. Hi han d’altres exemples, però ens centrarem en l’aprovació de la modificació del Pla parcial (P.P.) del sector Llevant Mar (117.710,28 m2). El primer planejament del P.P. data de 1990 i encara avui és vigent per la nul·litat, en sentència ferma del TSJC, de la primera modificació, de l’any 2010, per la manca d’avaluació d’impacte ambiental. I arribem a la segona modificació, aprovada en sessió plenària d’aquest mes de Febrer amb els vots favorables de PSC i PP, l’abstenció de Cs i el vot en contra de JUNTS, ERC i Podemos. L’espai afectat, de pinedes litorals compactes i sistema dunar, permetria entomar d’altres projectes més compromesos amb la conservació de l’entorn natural i allunyats de l’interès mercantilista del totxo. Però a més a més, qüestionem la necessitat de creixement del barri de Gavà Mar, amb els 225 habitatges i l’hotel previstos, tenint en compte els seus problemes recurrents per resoldre i la manca de serveis que els mateixos veïns porten denunciant anys i panys. El caràcter social de donar resposta a la necessitat d’habitatge a Gavà cau pel seu propi pes amb el preu estimat per sobre dels 4.000€/m2 de l’habitatge lliure previst. Segons dades de l’Idescat de 2019, a Gavà hi han 4.952 joves de 25 a 34 anys, 2.646 menys que al 2010. Amb un preu de lloguer mitjà de 888,67 €/mes (un increment del 29,40% els darrers 5 anys) i un atur juvenil per sobre del 20%, poques oportunitats els hi donem per accedir a un habitatge, emancipar-se i impedir que marxin. Així doncs, no hi ha dubte que tot plegat respon a l’afany de creixement poblacional consolidat d’aquest govern (amb la resta de projectes previstos) i no a d’altres consideracions que sonen bé i voldran fer-nos creure els propers dies amb el Pla Local d’Habitatge.